Host: No mostrado/ Not shown
IP: No mostrado/ Not shown
Sistema: Windows XP
PENSAMENTS ...
Publicidad
Res més puc dir sinó que al meu poble em tractaren de boig perquè deia que sentia parlar a la muntanya. Ara em sent ple de forces per a dir-li a tothom que aquell boig tenia raó; una xiqueta seu enllà de la falda de la muntanya, dintre la cova tapada per la gran pedra rodona. Desgraciats, desvergonyits, babaus, estúpids, panolis, poca-soltes i tararots. Mai em cansaré de difamar el vostre nom. Totes les males paraules són bons adjectius. Blanc, blanc, blanc, blanc ... no puc parar de pensar com he pogut estar tants anys amenitzat per les bones raons dels meus veïns mentre eixa ànima de xiqueta sorollava sola i resplandent al més negre de la muntanya. Amb coratge vaig a eixir al carrer i a dir amb veu ben alta: desperteu pallusos que la noia ens espera, jo us conduiré. En aquesta troballa jo seré l'home superior, el cap del cos, el cabdill de la tribu, el jerarca i mai més, però mai més el boig del poble. Doncs faig una crida a tots vosaltres, als que em creieu i als que no, demà, quan a trenc d'alba despertaré, agafaré el meu bastó i faré camí cap a la muntanya. Allí espere trobar la noia recitant blanc, blanc, blanc ... l'agafaré als meus braços i baixaré tot victoriós presentant el meu triomf sobre el meu poble. Blanc, blanc, blanc, blanc ... no puc parar de sentir-ho; com si d'una aixeta mal tancada es tractara. Blanc, blanc, blanc b l a n c
28/10/2009 00:44
PENSAMENTS ...
