 |
Publicidad
|
Amb nosaltres sempre estarà i ningú mai ho compendrà perquè el cél crida a tota veu donant-li gràcies a Déu.
Dóna que em dónes la vida vida que em dónes la dóna tu ets la persona consentida per això et pose la corona.
Sent com canten els ocells mira com salten d'alegria tot el bosc està amb ells era algo que jo no sabia.
No sé si el que em dius és veritat vull pensar que si ho és si no haurém de refer el comiat i res tornarà a ser com és.
Junt al riu jo estic ara des d'aci feig aquell far esperant que l'home pescara i una bota va trobar.
Barret que s'ha perdut al cél llibre que ens dius la veritat nomena'ns amb encert el camí de la pietat.
Fang que ara eres vida un jarrot pogueres ser pero la meva mirada sentida va fer de tú un nou ser.
|
| |
|