 |
Publicidad
 |
Escolta bé a aquesta dama,
escolta bé el que t'ha de dir,
escolta les paraules de la fada
que evitar no poden sortir.
Tú que em donaste la vida,
tú que em donaste l'alent,
escolta de la mar la crida
i no tractes de fer-te el valent.
Mira que eixa bota
que acabes d'encontrar,
mala espina em dona
i jo no vull plorar.
Que Deu t'escolta
des de la torre fins a la mar,
fes-me cas i solta la bota
i no et faràs mal.
Com a humà t'he de parlar,
i com a humà jo t'he d'amar,
pero com a humà no t'he de deixar
que continues anant a pescar.
Queda't açí
i deixa en pau la mar,
que si alguna cosa t'ha de pasar,
preferisc que siga amb mí.
toma
|
| |
|
6/11/2009 19:27
Esa es la veritat
