En record d’una princesa, la nostra princeseta. Moltes llàgrimes… busquem els millors records. Estem tristes. Sabem que ens necessitem i que hem de fer pinya ara i cada dia. Junts som menys fràgils i potser en masses moments no n’hem sabut. Princesa nostra, lluitadora nostra, segueix a prop nostre, i del vent que has conegut. En nosaltres queda una dolça carícia, la teva. Fins sempre!!
“Existeixen les carícies, tan humanes, i les abraçades tendres, i les infinites besades. Existeixen en el nostre desert. Gràcies a elles mantenim el delit de viure, la força i l’enllà. Sí, és així, malgrat tota l’aridesa de la vida, malgrat tants deserts i tantes espines, existeixen les carícies que ens permeten mantenir la il.lusió i continuar el camí, carícies que tots desitgem, carícies que tots esperem, carícies que són com un àngel.” (J.LLimona)
educadora
3/11/2009 20:57
